• andreunavarra

Meritxell Blay, guerrillera dels estudis clàssics



Meritxell Blay és una lluitadora que defensa els estudis clàssics a casa nostra. Lidera, des de fa més de quinze anys, l’Associació de Professors de Llengües Clàssiques de Catalunya (APLEC), forma part del sindicat de Professors de Secundària (aspepc·sps) i es dedica de ple a l’activisme a favor del coneixement.


Andreu Navarra


Al teu perfil periodístic del Tarragona Digital, hi diu… “Meritxell Blay Boquera és aprenent d'humanista, dona clàssica i ensenyant abrandada de grec i llatí. Apostola per la utilitat i la bellesa de les coses antigues i inútils”… Què és APLEC i a què us dediqueu?


L’Aplec és l’Associació de Professorat de Clàssiques de Catalunya. La vam fundar fa 14 anys una colla de professors que havíem acabat d’aprovar les oposicions, durant un curs de formació de professorat, davant la necessitat de trobar un espai de trobada en comú i de lluita.

Estan en perill els estudis clàssics a la secundària catalana?

Sempre hi han estat i crec que, malauradament, sempre hi estaran. Però avui hi estan més que mai. En la nova llei educativa, per primera vegada a la història d’Espanya, les matèries de grec i de llatí no hi apareixen. Només ho fan com a matèries optatives i això ens deixa en una situació de vulnerabilitat extrema.


Com veus l’evolució de l’educació pública a Catalunya?


Anem de mal en pitjor i aquí, a Catalunya, estem sempre a l’avantguarda de la innovació sense diàleg, que s’acaba traduint en experiments a les aules; i de retruc, convertim el nostre alumnat amb el sac dels cops.


Com ens enriqueixen les Clàssiques?


Fa anys que no vull argumentar els motius pels quals les Clàssiques ens enriqueixen, perquè només la pregunta resulta ja una ofensa en ella mateixa. Sobren els motius inherents que ens enriqueixen quan estudiem qualsevol idioma nou, però són encara més nombrosos quan es tracta de les llengües clàssiques: el sentiment de pertinença a una cultura que ens uneix, l’Europea; el coneixement de les llengües mares de la nostra llengua, que no podem fer res més que fer-nos comprendre millor la nostra llengua i els seus orígens; els referents culturals europeus que trobem en totes les arts i que ens faran entendre pel·lícules, òperes, museus, eslògans publicitaris; l’estudi de la sintaxi i la gramàtica, que ens faran escriure millor la nostra llengua; els textos clàssics, que ens faran comprendre millor la nostra literatura… Segueixo?


A Catalunya, estem sempre a l’avantguarda de la innovació sense diàleg.

Quin és el teu clàssic grec predilecte?


Tinc certa predilecció pels filòsofs presocràtics i la seva manera de descriure el món, per la comèdia i la tragèdia i per la seva manera d’encarar-nos amb la vida i la nostra condició humana i pel mite, com a font inesgotable d’imaginació i fantasia.


Ets platònica o aristotèlica?


Sóc més platònica. A part de tota la seva obra, no puc oblidar-me que Plató és el primer que planteja que les dones puguin ser educades, en la República (V, 452 a) en un diàleg entre Sòcrates i Glaucó. Aquí es va guanyar una adepta.


Èsquil o Eurípides?


Eurípides. Els seus personatges tràgics femenins m’han commogut des de sempre: Medea, Andròmaca, Hècuba, les Troianes, les Bacants, Ifigènia… Totes aquestes heroïnes m’acompanyen i m’acompanyaran sempre.


Et reivindiques com a “moderna” en una entrevista recent… Quines són les trampes dels falsos progressistes?


Fer veure que per ser de clàssiques i ensenyar llengües “antigues” significa que hagis de ser retrògrada i antiga. Sóc una dona com qualsevol altra del meu temps, tinc mòbil i no vaig amb un manuscrit sota el braç. Els puc trobar tots a la xarxa.


Fa un any, a Magisnet, vas dir: “La Lomloe es un fraude con el que pretenden engañar a la sociedad para mejorar los resultados educativos”. Com s’ha permès tot això?


Cada dia em pregunto com hem arribat fins aquí i com estem permetent la destrucció de l’educació pública. No entenc com els pares no aturen tot això pel bé dels seus fills. Els hem de fer saber què passa a les aules. Només ells poden posar fi a tot aquest desgavell. A nosaltres no ens fan cas. Tot i així, cada vegada som més els docents que no callem i que expliquem obertament amb què ens trobem perquè la societat s’hi pugui enfrontar.


Sóc una feminista independent, com deia Montserrat Roig, a qui he seguit i he llegit molt.

Et consideres feminista? Quin feminisme defenses, com defenses el feminisme?


Sóc una feminista independent, com deia Montserrat Roig, a qui he seguit i he llegit molt. També com Maria Mercè Marçal, m’he definit tres voltes rebel. Amb el que no combrego però és amb el feminisme de les classes polítiques actuals, amb el feminisme imposat que ens fa avaluar el grau de masclisme dels nostres alumnes. La perspectiva de gènere fa molt anys que la practico. Sempre m’he emmirallat en les dones clàssiques i he treballat autores clàssiques a l’aula. El feminisme s’ha de practicar amb l’exemple. No per més que repetim un mantra el farem realitat. Només així serà creïble el que diem i ens convertirem en un mirall per als nostres alumnes.


Per què cal llegir?


A mi la lectura m’ha donat moltes coses, molt de coneixement del món al qual jo no hauria pogut accedir d’una altra manera. Ara hi ha Internet i tenim accés al coneixement d’una altra manera. Però la lectura profunda i reflexiva et serveix per ser crític amb el món que t’envolta. Cal seguir llegint i seguir ensenyant a llegir.


Tens algun autor de capçalera?


Els clàssics són la meva brúixola i a la meva tauleta de nit no hi falta mai Homer. Sempre hi torno, una vegada i una altra, ja sigui amb l’ Odissea o amb la Ilíada. Qualsevol autor clàssic grec o llatí però pot ser el meu autor de capçalera.


Ets pessimista o optimista pel que fa a l’estudi de les humanitats a Catalunya?


Sóc optimista, malgrat tot. Penso que les clàssiques sempre estaran amenaçades i que sempre haurem de lluitar per elles. La lluita però paga la pena.